Foro East Link

Foro de U2

Bienvenido!

Entrar Registrarse
Buscar
para Silvia
22 November 2005 a las 18:15
Numero de lecturas: 280
Avatar del usuario
CANñ‡Ó DE MATINADA
Ens ho ha de dir la veu tremolosa
y trista d'un campanar.
Un cop de llum i el crit de d'una garsa
que ha despertat amb fam i busca
per entre blats i civades
qualsevol cosa per omplir el pap.
O potser el gall
que dins la cort canta.
La nit és morta, i ja es fa clar,
la nit és morta, i ja es fa clar.

Mentre jo canto, de matinada,
la vila és adormida encara.

S'han despertat mullades les fulles
del camp d'alfals veñ­.
S'espolsen l'aigua de la rosada
mentre que arriba la matinada
i el sol que les escalfi
fins que les tallin d'un cop de falç.
Alcen la testa
mullada i fresca.
Per a caure a terra massa temps hi ha,
per a caure a terra massa temps hi ha.

Dintre la vila ja plora un nen
i pels afores corren els bens.

I amb el sarró i la bóta a l'esquena,
i amb un bastó a la mí ,
se'n va el pastor i el seu gos d'atura,
se'n van cap unes altres pastures.
Trencant rius i cabanyes
a les muntanyes volen tornar.
Surt amb l'aurora,
cal sortit d'hora:
el camí­ que han de fer és molt llarg.
el camí­ que han de fer és molt llarg.

Cap a la vila ja ve el pagí¨s,
la bossa buida i el carro ple

de roig tomí quet i de verdures
collides del seu hort.
La mula sua i el carro crida
i l'home tanca els ulls i somnia
mentre el sol es lleva
d'un llit d'alzines, enlluernant
a les velletes
que, pansidetes,
cap a l'església van caminant,
cap a l'església van caminant.

I ara jo canto de matinada,
la vila és adormida encara.

I ara jo canto de matinada,
la vila és adormida encara.


CANCIÓN DEL AMANECER
Nos lo ha de decir la voz temblorosa
y triste de un campanario.
Un golpe de luz y el grito de una garza
que ha despertado con hambre y busca
por entre trigos y avenas
cualquier cosa para llenar el buche.
O tal vez un gallo
que en el corral canta.
La noche ha muerto, y ya clarea,
la noche ha muerto, y ya clarea.

Mientras yo canto, ya ha amanecido,
la aldea duerme todaví­a.

Se han despertado mojadas las hojas
del campo de alfalfa vecino.
Se sacuden el agua del rocí­o
mientras llega el amanecer
y el sol que las calienta,
hasta que las corten de un golpe de hoz.
Alzan la cabeza
mojada y fresca.
Ya habrá tiempo para caer a tierra,
ya habrá tiempo para caer a tierra.

En la aldea llora un niño
y por las afueras corren los corderos.

Y con el zurrón y la bota a la espalda,
y con un bastón en la mano,
se van el pastor y su perro guardián,
se van hacia otros pastos.
Cruzando rí­os y cabañas,
a las montañas quieren volver.
Salen con la aurora,
es preciso salir temprano:
el camino que han de hacer es muy largo,
el camino que han de hacer es muy largo.

Hacia la aldea ya viene el payés,
la bolsa vací­a y el carro lleno

de rojo tomate y de verduras
cogidas de su huerto.
La mula suda, el carro chirrí­a
y el hombre cierra los ojos y sueña,
mientras el sol se levanta
desde un lecho de encinas, deslumbrando
a las viejecitas
que marchitaditas,
hacia la iglesia van caminando,
hacia la iglesia van caminando.

Y ahora yo canto, ya ha amanecido.
La aldea aún está dormida.

Y ahora yo canto, ya ha amanecido.
La aldea aún está dormida.

J.M. Serrat

Felicitats!!!



taste is the enemy of art







Image error
Permission denied.
open image URL

Asunto Autor Vistas Enviado
  para Silvia
Mafalda 280 22 November 2005 a las 18:15
Mr_McPhisto66 96 22 November 2005 a las 18:21
Mafalda 114 22 November 2005 a las 18:48
Mr_McPhisto66 91 22 November 2005 a las 19:03
Mafalda 102 22 November 2005 a las 19:13
tacitus99 96 22 November 2005 a las 19:15
Mafalda 109 22 November 2005 a las 19:19
tacitus99 85 22 November 2005 a las 20:27
Mr_McPhisto66 95 22 November 2005 a las 19:18
Mafalda 115 22 November 2005 a las 19:36
Mr_McPhisto66 95 22 November 2005 a las 19:45